Era un dia normal i com tots els dimarts ens havíem ajuntat al bar "tinto y oro" per planificar alguna privatització amb els meus companys de las juventudes PPerianas, volíem planificar la privatizació de tots el semaforos de la comunitat valenciana, i aixi pegar un pelotazo per anar-mos de vacances a algun país de merda como els Estats Units.
Contents com fils de putes amb la idea, volíem anar a festejar, havíem trovat al google que era el aniversari de Bob Marley i un gros en Albacete havia llogat una pista de tenis i anava a posar una cinta del cantant, estavem emocionats, era una idea meravellosa.
Ja de camí, mos trovarem una parella de yonkarras a la vora de la autopista amb un gos salsitxa, estaven bevent vi francès i fumant llimat de cobre. Com bons ciutadans ens hem aturat per dir-lis si volían que el portarem a algun lloc, ens han dit que anaven al viñayonki en Oporto, un festival de musica de grups de merda formats per yonkis i alcoholics, el homenatge a bob tenia bona pinta, pero com el yonki tenia una navaja i ens amenaçava amb tallarli la cua al gos salsitxa a sino anàvem al festi, pos ens anàrem amb el.
Desprès de aparcar el cotxe entre dos cosos sense vida, li donarem algunes monedes a los cinc-cents gorilles qui havia i amb banderes espanyoles i fotos del herois nacionals com Rajoy, Zaplana, Rato, etc, al pit ens vam a anar al recinte.
El escenari eran quatre llavadoras rovellades i en el backstage tenien la zona vip, composta per uns sofas fets de ampolles de oli de girasol, Cirujeda en vore la zona vip, va a soritr corrent a gaudir amb els altres yonkivips, el altres ens em quedat bevent vi francès de qualitat i menjant pomes amb els yonkis de classe mes baixa. De sobte apareix el gos salsitxa vestit amb etiqueta i se senta en una banqueta al escenari, els yonkis comenzan a cridar , aplaudir, chutarse a saco.....pujen al escenari els dos yonkis que havíem portat al cotxe, el portuyonki comenza a tocar i cantar "Un home vestido de bermello...", la dona elegant, amb clase, vestida de roig crida amb un megàfon: "Liberté, fraternité, egalite et revolution", alguns yonkis moren de la emoció, altres de sobredosis, continua el concert, ens emocionem també, ens sequem les lagrimes amb l´aguila de la bandera.
El any que bé tornarem al festiyonki, es mes divertit que matar gats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario